dijous, 29 de setembre de 2016

Llagostins


Diuen que són tan bons!
I ho diuen amb el pecat als ulls.
Te n’expliquen els secrets,
d’esclofollar-los,
sense vergonya i
amb plena ostentació.
T’emmiralles
en el plaer que atorga
el monopoli
de xuclar-los,
de dalt a baix.
I ho subtitulen:
els meus,
els que jo he llepat,
són els millors.
Saliveges.
Passeges la llengua
pel llavi superior.
Sents els dits tacats
d’aquella fortor
que tot ho xopa.
I les veus,
afamades,
triant el més gros i
duent-se’l a la boca
després de treure-li,
amb una finor fingida,
el caputxó.




Núria Pujolàs llegint el seu poema a l'Espai Mariola Nos

dimecres, 14 de setembre de 2016

sense títol

Entre la taula i tot vers
des de l’Ebre fins Peníscola
Vinaròs te molts afers
amb un tast molsut i aqüícola
que hui té gran interés


Entre gelat i calent
viu lo nostre amfitrió
entre lletres és bullent
i l’actor de l’acció
per donar-te goig rabent


És millor gran que petit
Malgrat tot la llengua sap
que amb ben poc es pot gaudir
bullit amb aigua de mar
o ficant-li amb sal un llit


És pernil d’aigua marina
i tast més dolç que salat
com el nacre és llum divina
i no cal xuclar-li el cap
ni llevar-li gavardina


El primer mos és carnós
untat amb oli d’oliva
El segon mos saborós
del bon gust de tota diva
per lluir tan sumptuós


Llagostí de cos platí
ofrenat de verb i culte
Posidó de tel diví
tricolor als peus, tu tens
tot lo goig del meu festí



Pep Alfonso,, llig el seu text a l'Espai Mariola Nos