El
tremall o la nansa en saben
dels
secrets de l’abisme
fugires
de la llum
a
la taula de les lletres
perdut
pels racons
només
la color maridada
dels
quadres ombrívols
amaga
l’excelsa sensació
de
combregar l’absolut
al
tall de la navalla
Peneid
decàpode
elegant
i savi llagostí
un
feix de records
front
els miralls asèptics
passeges
la res pública
com
un dandi extravagant
la
bandera a la coa
les
dents els llavis la batalla
tota
l’elegància de l’Ebre
es
fa sabor a la boca
mos
mollar
De
Sant Carles a Santa Pola
trena
d’antenes la terra
de
l’alè diví al fang
pescador
les
nou muses dansen
al
cel de la llengua
quina
consagració de riu
en
aquesta terra d’aigua
rialla
de l’escuma
Com
del Vi en l’arròs
semblança
del melic
ciutat
amable
tu
també poeta del sabor
beus
de la tèrbola lluna
les
onades noctàmbules
beus
l’iris apostòlic
i
jo manobre de la llum
alce
a l’ara el nom
oh
llagostí vinarossenc
respectuosament
et declare
en
aquest epicentre
de
somnis antics
símbol
de la catalanitat.
Francesc
Mompó març de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada