dijous, 19 de juny del 2014

OLORANT EL FIGATELL

Roser Furió recitant el seu poema dedicat al Figatell a Oliva, maig de 2014




El vaig provar a la Taverna de la Serp,
pujant al Castell de Sagunt
una nit calorosa.
Entre pedres i música,
poemes, bons amics i millor gana.
Em va seduir el nom,
el sabor, l’olor a herbes
i aquella ceba caramel·litzada
que adornava tot el plat.
Les llesques de pa, llamineres,
sucaven amb plaer i jo gaudia
d’aquella festa dels sentits.
La vista, el tacte i l’olfacte ballaven
la dansa de la golosia
i el salivar del gorg del gust
es disposava a assaborir
aquella mandonguilla gran
feta de fetge, llomello i un pessic de bacó.
El polsim d’herbes regalava la passió
i els regalims saborosos la sensualitat al mot.
La llengua s’omplia de rierols
desitjosos d’activar les papil·les regades pel vi
que, a poc a poc, envaïen la boca
de plaer i perfums.
Jo gratament seguia el ritual
d’acabar-me amb delit
aquell olorós FIGATELL.
                                                                   
Roser Furió. Maig 2014    
                                                                                                                     


1 comentari:

Anònim ha dit...

La figuera i el tell dos arbres olorosos de la vida, cadascú en la seua geografía dels sentits!!!