dimecres, 11 de juny del 2014

DESTRELLATATS I ENFIGATELLATS

Josep Mir llegint el seu poema a Oliva durant el Figatell literari de 2014



DESTRELLATATS  I  ENFIGATELLATS
(en lloa al nostre patró sant Masshihà de Codolades)

                                                                                  “Figatells a codolells,
                                                                                                              tot és p’a ells.”
                                                                                                                              Miret de Mislata

Del magre i del fetge pagat,
de sant Martí ben pregat,
que ens faça matar el bacó
que tots portem a sarró.

Mandonguilla secreta                                                Adobament misteròs*
que has estat ben treta:                                              a l’amagatall reclòs:
cristiana moreria,                                                       d’espècies callades
complexa apostasia                                                    les mans afanyades.
(difícil aporia).
                                                                       Del magre i del fetge pagat,
Pastada, aixafada,                                          de sant Martí ben pregat,
sense cansalada,                                            que ens faça matar el bacó               
a les graelles torrada                                     que tots portem al sarró.
i, com sant Llorenç, girada.                          
                                                          
A roda parada,
                                                           la boquera ensalivada:
                                                           mengívols delers
                                                           o d’aquells glops vers
                                                           a taula de faig:
                                                           amiga del raig
                                                           d’ampolla o barral,
                                                           de la bóta o a poal.

I tu, acètica, agrenca,                                                
per fora roenta,                                                         
però per dins tota tova:                                             
el cor se m’estova.
De bona mamella,
mascle i femella.

Fellonia porca,
de la terra eixorca.

Bogeria de truja,
que caiga la pluja.
Del magre i del fetge pagat,
de sant Martí ben pregat,
que ens faça matar el bacó
que tots portem al sarró.


Mir Mirot i També de Soternes 
Mislata, 8 de maig de 2014



diumenge, 8 de juny del 2014

CONVERSA AMB EN GREGORI MAIANS TAMBÉ ANOMENAT EN PLACIDO VERANIO





Aquest dia de maig
em plau de sortir a la finestra,
al carrer Major,
no em vull l’il·lustrat,
ni l’advocat, ni el bibliotecari, ni el mestre,
sinó un home d’Oliva,
sense reserves,
sense deixar d’assumir res:
la joia i el dolor,
el goig quotidià del sexe, la taula i els llibres.

En Plàcido Veranio, son pare era maulet,
li pregunte: vostè de quina terra és?

Escolte senyor, de terra en tinc sols una
i si vull ser estranger
no més em val la lluna.
Els doctors de la Santa Inquisició
tenien ganes d’ajustar-me comptes,
i, quina llàstima !. al nostre País
encara hi ha gent  que com ells,
prefereixen la immobilitat
i s’aferren als estrictes dogmes dels botiflers.


Escolte senyor, el pensament hermètic
que alena el meu somni és tornar i retornar
al meu poble d’Oliva fins que la vida acabe
o les velles lluernes il·luminen la nit.

I, ara, em disculparà  senyor,
anem a obeir a Déu i menjar un figatell
que ha cuinat Margarida amb molta cura i estima
per aquests cavallers que ens fan creure en el crit,
i restableixen les lletres de la nostra llengua pels carrers.

Aquest dia de maig
no oblidem el teu nom – Gregori –
perquè nosaltres patim el teu somni,
i la mateixa malaltia.


Oliva, 24 de maig de 2014.
Eusebi Morales

dijous, 5 de juny del 2014

Poema embotit de realisme simbòlic o figatell de versos de fetge de setanta poetes



Pep Alfonso recitant el seu text al Figatell leterari a Oliva 2014

Òbric el tel
per embotir
de fetge i cansalada
els millors verbs
que el porc va engolir
en engreixar de jove
les pàgines de malucs rosats
de setanta poetes

Amb gola i plaer
manduque els mots
de pecat convulsiu
de paraula i omissió
sense cap salsa
directe del porc a taula
deconstrucció de metàfora
que s’escorre al llibrell
gota
a
gota
com la sang
de setanta poetes

Amb les sobres
encara
faré imatges de negret
per no deixar perdre
cap magre simbòlic
ni cap mosset bo de realisme
tan realment icònic
com el subjecte mateix
d’aquesta carnisseria
de mesenteri poètic
de setanta poetes

dilluns, 2 de juny del 2014

EL FIGATELL LITERARI




Lluís Alpera al Figatell literari a Oliva

Feia anys i paranys que no m’endinsava pels amagatalls de la xafarderia literària. Almenys, dins el nivell de lletra impresa. O em fareu pensar que tota la lírica que he publicat és pura xafarderia? Siga com siga, el fet de retrobar-nos aquesta jornada, a la Ciutat d’Oliva, sota els auspicis del Figatell literari esdevé, per a mi, tota una passada.



D’alguna manera m’he embadalit anteriorment davant anguiles, bolets i cassoles al forn, aquestes darreres per les delícies infantils quan te les feia la mare al Cabanyal en aquella miserable postguerra de fam i d’opressions. Però, ara, davant el Figatell literari no sé com collons reaccionar. Mai no l’havia sentit  ni tan sols dins els meus doctes diccionaris que acostumen a donar-te la clau de gairebé tot.



Retornant al Cabanyal de la infància, i amb una complaença bastant bròfega, a l’ús entre xiquets de barri, déiem sovint allò de “la figa de ta tia” i, potser alguna vegada, “la figa d’ell”, amb un sentit pejoratiu i òbviament equívoc per a l’època. Però heus aquí que la dental sonora, com diem els fonetistes, esdevé sorda i de sobte ens apareix, miracle dels miracles, l’esmentat Figatell literari, reivindicant la cultura popular i tradicional de La Safor d’embotits de fetge i carn magra de porc –una “mini hamburguesa” – enfront dels globalitzadors imperis nordamericans de les hamburgueses.



En definitiva: em sap greu no cantar cap glossa lírica aquesta jornada al Figatell, veritable patrimoni cultural d’Oliva que mereix totes les devocions gastronòmiques de la seua gent i comarca. Visca, per tant, el Figatell literari!!

LLUÍS  ALPERA
Oliva, 24 de maig de 2014