S'ajorna el Suquet literari 2017!!!!

Estimats/des companys/es:

Us enviem aquest comunicat per informar-vos de l'estat de la trobada gastronòmica i literària "Suquet Literari" del pròxim dissabte 23 de setembre a Cullera.

Davant de les darreres situacions socials i polítiques viscudes al Principat, amb una conjuntura políticament feixista i opressora, i amb un panorama desolador per als pròxims dies, que no sabem com i en què podrà acabar, la comissió organitzadora ha conclòs que és ben possible que no hi puguem gaudir com realment es mereixen les nostres lletres. Una jornada en què hem de tenir per damunt de tot les lletres per bandera, pot esdevenir tensa pel nostre enuig personal i col·lectiu a allò que puguen desenvolupar des del govern central.

Amb tot això, la comissió organitzadora ha pensat que el millor és ajornar l'esdeveniment i moure' la una data en què de veres puguem gaudir-ne sense més pressió que la de passar una estona agradable amb amics i amigues, companys de lletra i de vida.

Aprofitem també aquesta nota per a mostrar el nostre rebuig a la política de depravació democràtica del govern central del Partit Popular i de les institucions que li són familiars, hereves del feixisme franquista, que trenquen la tan menyspreada divisió de poders i que ens fan ser ciutadans sense drets segrestats per un poder autoritari sense escrúpols que no deixa que un poble unit manifeste les seves voluntats fermes.

Igualment, manifestem tot el nostre suport a les institucions catalanes i ens adherim als sentiments de llibertat del poble català.

La lluita està al carrer i ací hem d'estar procurant, pacíficament, que les llibertats, drets i deures de qualsevol ciutadà estiga garantit sense cap tipus d’opressió.

Salut i País.

Comissió organitzadora de Plats Literaris.

Horari de la visita matinal a Cullera

Castell de Cullera

Data: 23 de setembre 2017

Hora d’inici: 11 hores (cal ser puntuals, per favor)

Lloc d'arribada: Estació de Renfe de Cullera

Pàrquing: Estació Renfe

Hora d’aplegada: entre les 10.30 i les 10.55 hores

Visita:

   Arribada a l’estació per part dels participants. Mentre aplega tota la gent la resta poden fer-se cafès, infusions i fins i tot al bar de l’estació.

   En estar totes i tots farem la benvinguda per part dels organitzadors i amfitrions. uan acabe el breu parlament tindrà lloc l'eixida en el bus cap al Bar Xelo. Al Xelo farem una degustació de productes de Cullera (líquids i sòlids, tals com cassalla, barrejats, pimentó en salmorra...). La següent parada ens portarà fins a la Petita Llibreria on farem la primera lectura. A les 12h, pam dalt pam baix, tindrem la recepció de les autoritats locals i segona lectura als jardins del mercat.

   La segona part de la visita ens durà a una passejada pel casc històric de Cullera fins la Plaça Andrés Piles per agafar el bus fins al Castell. Durant la visita al mateix (intentarem que ens el puguen obrir i mostrar el pati d’armes). Acabada l'estada al castell, baixarem fins la cova del Dragut.

   Finalitzada la visita tornarem al bus per a anar al Restaurant La Mar Salà on començarà el dinar a les 14.30h. Acabat el suquet passarem als parlaments diversos, si calen, i la lectura habitual d'aquesta jornada gastronomicoliterària els escrits dedicats al plat de la jornada, el suquet de peix. 

   En acabat de recitar i de copes diverses, quan considerem, tornada en bus a l’estació per a que cadascú torne de nou a sa casa.    

Lloc de trobada, Estació del tren de Cullera

Telegrama urgent, suqueu!!!!

Telegrama urgent a totes les persones malaltes de lletres d'arreu del país

Suquet literari 2017

El pròxim dissabte 23 de setembre tindrà lloc el Suquet literari 2017 a la localitat de Cullera.

Enguany l'amfitrió serà David Vidal i Manel Joan Arinyó de guia per a la visita turística que començarà a les 11:00 hores (ja indicarem lloc i hora exacta).

L'enrenou tindrà lloc a l'hora habitual dels dinars de suc i lletres, a les 14:30 hores, al Restaurant La Mar Salà situat a l'avinguda del Dossel número 49 de la ciutat de Cullera. El menú triat per a ocasió tan senyada és de 25€ (picadeta, plat de Suquet de peix, postres, beguda i café.

Aneu sucant les plomes, preparant els textos i enviant-los, ben cuinats, a l'adreça electrònica platsliteraris@gmail.com. Les reserves per al dinar també les podeu fer al mateix temps.

Sempre vostres, sucaners de lletres també,

Francesc Mompó, Ramón Guillem i Pep Alfonso

La nit del llagostí

Escriptor fa hores que mira un sostre fosc des del llit estant. La idea d’un text sobre el llagostí (no el de la plaga bíblica, sinó aquell crustaci d’un gris vaire que guarda també aquella semblança insectívora amb el primer) s’ha convertit en una mena de maledicció que li ha tret el son. La parella, aliena al seu desfici, jeu a la vora, capbussada en la placidesa d’un descans que ell enveja amb certa malicia. Potser si li arrima la cigala, aprofitant la nocturnitat i amb intenció, fins i tot, de traïdoria, puga aconseguir capgirar la situació. Però aquella referència involuntària al marisc, li desinfla ràpidament les expectatives. Fart de perseguir postures que li captiven el descans, abandona el dormitori, marxa al menjador i encén l’ordinador. En la seua ingenuïtat, cerca informació a la Viquipèdia, malgrat que sap que allò és un recurs patètic. Allí troba que, el llagostí, és de la família dels peneids. I en una sobrevinguda dislèxia d’alegria llegeix «penedits», una condició que creu compartir amb l’animaló des que es va comprometre a escriure el text. Fins que una segona lectura el treu de l’error i el sumeix de nou en la ineptitud. Però quin punt d’inspiració pot agafar d’una cosa que ell sempre acaba deixant-se a la vora del plat, incapaç d’agafar-lo per despullar-lo de la seua carcassa i arribar-li a la carn que tothom xucla amb delit? Perquè escriptor és molt mirat i prefereix que li la pelen. Que li la deixen a punt per emportar-se-la a la boca, la carn molla i lleugerament salobre. «Ets un senyoret», li diu ella, sempre. De vegades li apropa bocinets als llavis i després es llepa els dits, oliosos, amb parsimoniosa golafreria, amb les ninetes dels ulls enceses i un somriure de picardia que li porten al cap totes les dreceres del tacte. Escriptor mira els amples finestrals del menjador i pensa si quedarà encara nocturnitat suficient per reprendre les pensades que l’han foragitat dels llençols d’aquella nit literàriament desafortunada. 

Josep Manel Vidal 

Amics, jo vinc de lluny! De Xirivella!

Amics, jo vinc de lluny! De Xirivella!

Per comprovar, com ja féu Muntaner,

Que a Vinaròs, com al Mediterrani,

Els llagostins nostrats porten al llom

Les quatre barres sagrades!

Ah! Si és possible amb vi de per ací!

Molt millor que amb aigua de Malavella!

No voldreu escriptors a l’hospital!

Ai! Fixeu-vos en Andorra la Vella!

Sóc Roda Balaguer, Josep Lluís,

Que rima amb «llagostís», no «llagostins»!

Ja vorem com isc d’ací!... «Llagostins»

O «llangostins»? Deu ser com «Agostí»

O «Agostinet»! No ho sé ben bé! Aquesta

Nasal adventícia ens té fregits!

Per bé que els meus a la planxa!

No us sabria què dir! Si llagostí

Oriental o occidental! Mengem-los

Com si fossen català general!

Millor el llagostí culte a l’estàndard!

Parlant de quatre barres i senyeres,

Que no pas de cavallers i senyores,

Veig que al País Valencià tenim,

Enguany, cent vint-i-cinc banderes blaves!

Ja teníem prou amb una o amb dues,

Que a Borriana sempre l’han tinguda.

I love llangostins! I love barracuda!

Mengem, plorant la pàtria perduda!

Per als que sou de Vinaròs, confesse

Que Sebastià Balaguer va nàixer

Ací a Vinaròs, era el meu besavi.

Sabater, marxà a Torreblanca, dónec

Fe! De xiqueta, ma mare visqué

Ací uns anys.

Però tornem al llagostí adventici!

Tornem a la política! Triem:

Llagostins o carxofes? Caragols

O cardets? Hem vingut a Timbuctú,

Perdó, a Vinaròs! No a fotre’ns arròs!

Tots hem vingut fins ací, a pelar-nos-la!

Totes, perdó, heu vingut a pelar-vos-els!

Redéu, que ja no sé si el llagostí

És mascle o femella? Ni si amb la gamba

Fa parella!

Llepem la piruleta o pirulí!

Llépols! Heu oblidat el Pita-gol!

Sols penseu ja en llagostins sense cap!

Tots rojos o tots vermells, plens de suc.

Fotre’s la molla...! I fotre’s el musclo!

Que llunyans valencians diuen clòtxina:

Arrimem el llagostí a la petxina!

Xiques, xucleu el cap del llagostí!

Que entre el «penis» de Peníscola i l’«anca»

De Torreblanca, sempre ens quedarà

París!

Jo, erre que erre, semble Baldoví,

No el Joan, de Compromís, també és Roda,

De segon, no patiu, que no és família!

Sinó l’altre...! El de mil vuit-cents nou,

Josep Bernat i Llagostí!..., perdó...,

Tots dos de Sueca, ells. Jo i Bernat

Som peixos! Ho són els llagostins? És

Igual. Després del que hem dit, ja no som

Políticament correctes. Demane

Una oració! De llengua (lingüística),

Una oració unimembre o bimembre.

Compte, doncs! Amb els... «correctes»!

Lluís Roda

Sense títol

M’agraden els llagostins tant com m’emprenya la Festa Gastronòmica que li dediquen al meu poble, més que res perquè som a 700 km de la costa i aquí tota la vida s’hi ha menjat corder. Però l’alcalde deia que de xai ja no en vol ningú, i que, si havíem d’atreure forasters, ens calia una menja més sofisticada. Tot plegat bestieses, però la cosa va tirar endavant, no sense la meva soterrada oposició: aprofitant que era el regidor de festes, vaig decidir que, mentre la broma durés, emmetzinaria un llagostí, i que l’atzar repartís dissort. D’entrada el càlcul de probabilitats s’imposà perquè va empassar-se’l el Quico Nu quan ja en duia un centenar coll avall. Va caure rodó i tothom va trobar que s’ho tenia ben merescut per golafre. L’any següent el damnificat va ser un del poble de dalt i, com sempre hi ha hagut certa tírria entre veïns, no els va semblar malament. El tercer cop ja els va pujar la mosca al nas, però va córrer la brama que era una maledicció de Sant Gil, patró dels pastors, pel menyspreu al corder. Una facècia que, ves per on, va caure en gràcia als mitjans de comunicació i l’any següent el poble es va emplenar de curiosos. I, a cada funeral, més èxit i més gernació. Fins que, en plena proclamació de Festa d’Interès Nacional, qui va ensopegar el llagostí, fou el senyor ministre de cultura que també es va voler fer el valent. Aquí ja es van prendre mesures i, ara, les autoritats revisen amb cura que només hi hagi un llagostí emmetzinat i que el verí sigui ràpid i indolor.

Carles Molins i Sabater