dissabte, 30 de maig del 2015

OVIS, OVIS


Roser Furió llegint el seu poema al Xai literari de 2015 a Sagunt 


Des de temps immemorial
de “l’Ovis Orientalis Aries”
representes mansuetud,
sacrifici i “Agnus Dei”.
Per muntanyes i per prats,
romans, jueus,
moros i cristians,
reis, soldats i poble pla
s’han vestit i alimentat.
Al forn,
torrat,
guisat
i mil receptes faran
que sigues tan apreciat.
Oh, xai del llunyà Orient
que a la Bíblia tens un lloc
enmig de cants de litúrgia,
d’imatge d’al·legoria
per entendre allò invisible,
solament conceptual.
Ja fa nou mil anys que existeixes
i no volguera fer-te mal,
així que clouré el ulls
i assaboriré el plat,
després em penediré
i Déu... em perdonarà.


    Roser Furió


dilluns, 25 de maig del 2015

EL LLIBRE DE LES MENGES

Francesc Mompó llegint el seu poema al Xai literari de 2015 a Sagunt       



EL LLIBRE DE LES MENGES

Cabró de déu,
però també xai de banquet,
omega i alba
en la clepsidra de la parpella
o arena d’engonal,
òbol en llengua de barca
i balanceig de tèbia carn;
pecat i llavis
en la diàspora de la pell
pel llit del desert.
Ets nit i alfa
del palimpsest de la llum,
sang de salvació
al portam dels primogènits;
cos ardent i humida gola,
congregació sense estovalles.
Cabró de déu,
safareig de culpes;
xai de banquet,
gaubança del cicle.
Cabró de déu,
res no ha canviat massa;
xai de taula
absol-nos dels messies del fum.
Xai de taula,
a tu òscul, genoll i lletres.
Cabró o xai,
oxímoron de cuixa,
sabor de cendra en la saliva,
ressons de la carn i del foc,
quiasme del beneït pecat.



Francesc Mompó (gener de 2015)

dilluns, 23 de març del 2015

Menú per al Xai literari del 16 de maig de 2015

Entrants al centre: 

Esgarrat amb escuma de pimentons rojos torrats 

Pastes fullades del duc (de botifarra i de sardina fumada amb
pimentó de la Vera) 

Segon plat:

Caldereta de xai

Postres: 


Niu de xocolata blanca amb gelat de taronja pro Sagunt XVI



Beguda i cafè àrab


Al Restaurant El Palau del Duc de Sagunt


dissabte, 21 de març del 2015

Ja està en marxa el Xai Literari per al 16 de maig de 2015

Bon dia, amigues i amics, companys i companyes, un any més els aromes dels plats literaris ens afalaguen els sentits. L'organització de la pròxima trobada ja està en marxa. Serà el dissabte 16 de maig, al restaurant “El Palau del Duc” al carrer del Castell, 18, de la ciutat de Sagunt.

Com sempre s’ha fet, en cada lloc on anem hi ha una persona de la zona que col·labora en l’acte (Ramon Guillem, Joan Olivares, Toni Martínez, Toni Cucarella, Àngels Gregori). Enguany, al Xai Literàri seran Vicent Penya i Albert Forment.

Prepareu el vostre text (poema, microconte, xafarderia, fòrmula fetillera, el que creieu convenient) condimentat amb xai, menjar típic del Camp de Morvedre. Hem de procurar que siga curt –mig full si és prosa–, ja que després del dinar el llegirem in situ, i tampoc és qüestió que se’ns hi faça les 10h de la nit.

Les vostres obres les heu d’enviar per endavant a Josep Antoni Alfonso (platsliteraris@gmail.com). Com l’any passat, continuarem mantenint-vos informats sobre la jornada en aquest blog de Plats Literaris. Com als darrers anys també anirem penjant els textos literaris amb la foto de l’autor/a en la lectura durant l’acte.

La jornada començarà a les 12 del migdia a la Plaça Major, amb una visita guiada pel nucli urbà de Sagunt de la mà de Manuel Civera. Després dinarem en el restaurant sobre les 14 hores. En acabant, cada escriptor llegirà la composició que haja fet en honor del xai.

Apunteu-vos-hi i gaudirem d’un encontre d’amistat, lletres i gola.

Com? Al correu electrònic (al correu de plats literaris) per a confirmar-ne la participació i reservar el dinar –al voltant de 20€ per persona–. Podeu anar-hi acompanyats. L’aforament és limitat a 75 places.

Col·labora l’AELC. I cal que envieu el vostre text a: platsliteraris@gmail.com

Ramon Guillem, Francesc Mompó i Josep Antoni Alfonso.




diumenge, 21 de setembre del 2014

ELS CRIMS DEL FIGATELL

Gregori Royo llegint el seu text a Oliva


N’arribaren a ser cinc. Totes dones soles, de mitjana edat, sorpreses a sa casa. El fill de sa mare les escanyava, les despullava, les dipositava damunt del llit i les plantificava un figatell, amb perdó, en la figa. Aquesta associació lingüístico-freudiana no passà desapercebuda a la meua companya en la investigació dels crims. Des d’un primer moment li va quedar clar que ens trobàvem davant d’un malalt amb un trastorn de tipus sexual, tot i que el forense certifica que no les havia violades. Això no acotava la recerca, més aviat al contrari, vés a saber quants del que passen per normals tenen, tenim, alguna tara.

Les anàlisis dels figatells, crus, acabats de fer, desvetllaren que eren de factura casera, ja que, a banda del julivert, el pebre, i el clau, tenien un ingredient que cap carnisseria coneguda usava, el pinyons. El fet que totes les víctimes foren de pobles de la comarca, cap d’elles en la seua capital, ens féu concloure hi vivia i que, a més, feia vistes rutinàries als pobles. Investigàrem repartidors, comercials, conductors d’autobusos, corredors de taronja. Res. Fins que la meua companya, sempre la meua companya, descobrí que totes les mortes tenien a sa casa fruita fresca. El fill de sa mare n’era venedor ambulant al mercat setmanal. Es guanyava la confiança de les dones i s’oferia a porta-les les pomes a casa.

Fou però més tard, admetent ell els fets i la mare, atabalada, confessant la dèria del fill pels figatells, única carn que menjava aquell vegetarià estricte, quan la meua companya establí com a causa un complex d’Èdip malaltís, uf, una altra volta. “encara així –pensava en veu alta amb la cigarreta potscoitum- no sé què és primer i fonamental, la pulsió per matar o la motivació concreta per fer-ho”.


 

dimarts, 16 de setembre del 2014

Figatell amb mantega

 Lluís Roda recitant el seu poema sobre el figatell a Oliva

Poetes del figatell!     Brindaria amb moscatell
Si jo tastara amb el dit     Un àpat tan exquisit!
Ni que fóra el menovell.

Que si jo fóra fadrí     Canviaria el destí
D’un caragol que duu banyes     Per satisfer les companyes
Amb una bava sens fi.

Fins a quedar-me sens vida,     Com d’una oliva partida,
Us buscaria el pinyol      Fins trobar la floricol,
Com un cavall sense brida.

I si el figatell remunta,     De la llengua, amb la punta,
El seu sabor i l’aroma,      Enamorat sense goma,
D’una poma presumpta,

A l’encalç del figatell,      Jo aniria, a per ell,
Perseguint la vostra poma,       Des d’Oliva fins a Roma,
Com si fóra Guillem Tell!

I com ja feren els savis,     Que empomaren els seus glavis,
Us compondria una endecha      Que us deixara satisfecha
Per segellar-vos els llavis.

Que si jo fóra fadrí,      Canviaria el destí
Per un figatell novell!     Però, ara, ja sóc vell
Per a aigualir el bon vi.

Que, com un verro, jo fiu,     D’una bacona, el caliu;
Que de la llengua el bon ús   Diu “figatell”: no, “parrús”.
I ara estic i vaig cloc-piu.

I si el masclet no té metxa      Que a la femella obri bretxa
M’és igual, per tant, que es diga      Bacora, xona que figa,
Si el buirac no porta fletxa!

Redell! Ni figaflor ni figatell ni mandonguilla...
Sempre ens quedarà París i un tango, amb mantequilla.

Lluís Roda
24 de maig de 2014

divendres, 12 de setembre del 2014

Rap del figatell



 
Xavier Aliaga canta el seu rap al figatell acompanyat per Núria Cadenes.




Aha,

Heus ací amb vosaltres el rap del figatell, ningú no l'esperava, ningú sabia res, Figa, figa, figa-tell, el rap del figa-Tell me why per què, a algú li vindran ganes de posar-me del revés...,

doncs mira Quico Mira, quina és la recepta, si fem hip hop d'açò és perquè a ningú li afecta, Figa, figa, figa-tell, tal volta la idea no siga aquesta, però millor fer rap que una història infecta

volia fer un conte, volia fer poesia, però açò no agradava ni a la figa ta tia, figa, figa, figa-tell, volia fer un relat, folia fer un poema, però ací hi ha molts poetes que són la repera...

Coda: quina rima més bona avui que hi és Lluís Alpera...

Volia fer una oda, volia ser rapsoda, però a l'hora d'escriure opte per la moda, figa, figa, figa-tell, quin puto desastre, quina ironia, tothom espera versos i no aquesta agonia

Benvolguts literats, no ho teniu en compte, és el que he pogut fer en el temps de descompte, figa, figa, figa-tell, quin estafador, quin tio més inepte, ací en Oliva no em faran fill predilecte

Tell me Waht quina és la recepta, posa-li carn, ara el fetge, i després pregar que no acabem tots en el metge, figa, figa, figa-tell, posa-li pinyols, no olvides el pebre, poetes per favor, tornem a l'allipebre

Figa, figa, figa-tell, etcètera