ENFIGA’T ELL I COM AQUELL!

L'escriptor Francesc Mompó recitant el seu poema al figatell

Ens hem junyit            tots reunits
en tan bell lloc            manant al coc
que cuine i guise;        i de gust frise
amb el menjar            que hem de tastar,
menja nadiva              d’aquí d’Oliva,
o de Gandia                segons el dia.
Un àpat bell                el figatell,
de nom morbós           molt saborós,
s’ha d’admirar             pel paladar.
Gustejant figa,            que ningú riga,
que el gust és d’ell      i del martell
que fort espenta         perquè bé el senta
i es fonga al foc          que dóna el toc
a la coqueta               ben calenteta;
feta de fetge,             on posen setge
les meves dents          sempre ardents
per a aquest mos        que em tire al cos.
I el magrós greix,        eh, no de peix,
tot ben pastat            tot ajustat
amb la canyella,        olorosa ella.
Mòlt el pebre             de color negre
al mos s’afig              sempre pel mig.
Tot sent ben cert       cal julivert
donant frescor           a l’escalfor,
i neu moscada           ben capolada;
pose pinyons,            hi ha qui renyons.
Tota amassada,         equilibrada,
cercant la flama,      siga de rama
o de la cama,           senyora ama.
I aquí li deix             aquest llarg feix
que per rimar           faig balear.
Al plat estés             com Estellés
enlaire el mot          el vi al got
pinçant els dits        valents i ardits
prenc figatell           i vaig per ell.
S’acaba el dit          va: el bon profit!

Francesc Mompó

Poema fet exprés per a la jornada gastronomicoliterària
celebrada a Oliva: El figatell literari. Febrer de 2014.