diumenge, 9 d’octubre del 2016

PENEID DECÀPODE


El tremall o la nansa en saben
dels secrets de l’abisme
fugires de la llum
a la taula de les lletres
perdut pels racons
només la color maridada
dels quadres ombrívols
amaga l’excelsa sensació
de combregar l’absolut
al tall de la navalla

Peneid decàpode
elegant i savi llagostí
un feix de records
front els miralls asèptics
passeges la res pública
com un dandi extravagant
la bandera a la coa
les dents els llavis la batalla
tota l’elegància de l’Ebre
es fa sabor a la boca
mos mollar

De Sant Carles a Santa Pola
trena d’antenes la terra
de l’alè diví al fang
pescador
les nou muses dansen
al cel de la llengua
quina consagració de riu
en aquesta terra d’aigua
rialla de l’escuma

Com del Vi en l’arròs
semblança del melic
ciutat amable
tu també poeta del sabor
beus de la tèrbola lluna
les onades noctàmbules
beus l’iris apostòlic
i jo manobre de la llum
alce a l’ara el nom
oh llagostí vinarossenc
respectuosament et declare
en aquest epicentre
de somnis antics
símbol de la catalanitat.



Francesc Mompó març de 2016