dilluns, 14 de juliol del 2014

Al millor jove del poblat



Núria Sendra llegint el seu text dedicat al Figatell lieterari 2014 a Oliva


La ceremònia d'elecció estava en el punt en el que tots els joves del poblat exhibien la seua habilitat amb els cavalls. Tot comptava, perquè calia escollir el millor jove del poblat per representar-los tots a la gran trobada de joves dels pobles. Èlia, una sacerdotessa en edat fèrtil s'encarregava dels ritus.

Era bell i cavalcant l’egua negra encara ho semblava més. Però Ella el mirava amb un gran dubte al cor. L’havia de confirmar com a representant del poble, era la seua comesa, i no ho tenia clar.

No podia no nomenar-lo. Despertava l’admiració de tothom: havia nascut el dia que floria l’arbre del triomf i n’era la viva imatge. Corria veloç com la sageta, resistia com el jonc, nedava com el peix daurat i sempre vencia en la lluita amb elegància.

Èlia premia fort la pedra negra que l’hauria descartat però no podia mostrar-la. No ho entendria ningú. Abans negarien la seua capacitat per escoltar els Déus en aquell tria que renunciarien a l’heroi.

La presència imponent de ben segur l’ajudaria com a representant en la Gran Assemblea dels Pobles. La seguretat en els seus gestos en convenceria a molts, però sempre hi hauria qui, com ella, veiés aquell buit. Algú veuria que la constància no és res sense el dubte que genera criteri. Que la facilitat de paraula no serveix si no entens al que ha estat derrotat. Que el valor només té sentit si ha sorgit d’una por superada.

Havia de suplir el que li mancava: la mirada que travessa. Els oïts que escolten el que no es diu. El cor que renuncia amb generositat, que deixa lliure el que anhela per un retrobament legítim.

I es disposà a donar-li un do.

Del porcell en descartà les parts nobles i pastà la carn magra i el fetge amb les espècies adients. Convocà els esperits dels perdedors mentre envoltava la mescla amb el tel que sent les fiblades de la humilitat i el batejà amb una oració:

Ferotge
I
Gentil
Avança
Ton
Emblema.
Lúcida
Lloança

Aquella menja el dotaria de la comprensió de l’altre. Com un petit cervell, el connectaria amb el pensament del seu interlocutor.

Núria Sendra