Figatell amb mantega

 Lluís Roda recitant el seu poema sobre el figatell a Oliva

Poetes del figatell!     Brindaria amb moscatell

Si jo tastara amb el dit     Un àpat tan exquisit!

Ni que fóra el menovell.

Que si jo fóra fadrí     Canviaria el destí

D’un caragol que duu banyes     Per satisfer les companyes

Amb una bava sens fi.

Fins a quedar-me sens vida,     Com d’una oliva partida,

Us buscaria el pinyol      Fins trobar la floricol,

Com un cavall sense brida.

I si el figatell remunta,     De la llengua, amb la punta,

El seu sabor i l’aroma,      Enamorat sense goma,

D’una poma presumpta,

A l’encalç del figatell,      Jo aniria, a per ell,

Perseguint la vostra poma,       Des d’Oliva fins a Roma,

Com si fóra Guillem Tell!

I com ja feren els savis,     Que empomaren els seus glavis,

Us compondria una endecha      Que us deixara satisfecha

Per segellar-vos els llavis.

Que si jo fóra fadrí,      Canviaria el destí

Per un figatell novell!     Però, ara, ja sóc vell

Per a aigualir el bon vi.

Que, com un verro, jo fiu,     D’una bacona, el caliu;

Que de la llengua el bon ús   Diu “figatell”: no, “parrús”.

I ara estic i vaig cloc-piu.

I si el masclet no té metxa      Que a la femella obri bretxa

M’és igual, per tant, que es diga      Bacora, xona que figa,

Si el buirac no porta fletxa!

Redell! Ni figaflor ni figatell ni mandonguilla...

Sempre ens quedarà París i un tango, amb mantequilla.

Lluís Roda

24 de maig de 2014