dilluns, 19 d’octubre de 2015

POEMA EL XAI LITERARI (16 maig 2015. Sagunt)



Potser no sé escriure l’esguard del xai,
la tendresa incauta d’una albada corpresa
en esbaldir-se el ruixim al migjorn.
Com esbrinar els mots que han
d’envescar l’instant, engalzar somriures
a la nineta dels ulls?

Vespregen núvols al bell mig
del cor glaçat,  un enfilall de solitud
encalça les contrades del torb,
i ací gargotege la incerta pregària
que afaiçona corriols de formigues.

M’enduré a les butxaques
l’esplendor de la joia de viure
que hui, ara mateix,
espetega brins de nitidesa.


M. CARMEN SÁEZ