A
vegades, em sent molt ofés!
Car
intentant fer versos sublims
Creuen
les poetes que els meus rims
Van com bords,
i no bards, al seu ses!
Com si
per a mi tot fóra sexe,
Pertot
veuen xones i pililes,
Quan
parle de bolets i d’anguiles,
En tots
els referents veuen nexe!
També em
passà això amb el figatell!
Però en
aquesta gaia ciència
Sabeu
que ens cal molta paciència,
Perquè
qui clava el dit va a la d’ell!
Cert és
que ella també va a la d’ella...
Y si habláramos en castellano,
No riméis lo animal con lo humano,
Que a
tots s’encomana la lladella!
Per
cert, tocarà un any fer paella!
Enguany
la caldereta de xai
Ha anat
bé; ha estat cool, ha estat guay!
Què us
diré? Preferisc la graella!
I una
bona brasa i un morter!
I fent
la mà a bon ritme amb el boix,
Fer
rimar l’all i l’oli com Foix,
Però les
xulles són de corder!
Les heu
vistes de xai o de be?
Sabeu
que les xulles de corder
Demanen
un bon meló d’Alger!,
Però
enguany l’acabem amb cafè!
És obra potser
de Llucifer!
De
síndria, fesol i mongeta...
Fixeu-vos
que una xulla ben feta,
També
agrada al jueu i al berber!
De Déu,
ens fotem també l’Anyell!
Redéu!
M’he clavat en un merder!
Que jo
crec en el Xai vertader!
Parla el
meu estómac! No el cervell!
I quan
fem la crema catalana,
La de la
lletuga o l’encisam,
Recordarem
el xai d’Abraham
Pres, en
aquesta ciutat romana!
Fou un
c’Anníbal qui es foté Arse!
Nosaltres
ens hem fotut el xai!
No fem
mal amb un gaudi tan gai!
El
problema, però, serà alçar-se!
Evidentment,
preferim el xai
calent!
Que anar chingant per Xangai!
Que és
l’amor sacrifici de l’ego!...
Ciao, ciao, xai! Ciao, borrego!
Lluís Roda
15 de maig de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada