dimecres, 18 de novembre de 2015

Ora pro ovis

A vegades, em sent molt ofés!
Car intentant fer versos sublims
Creuen les poetes que els meus rims
Van com bords, i no bards, al seu ses!

Com si per a mi tot fóra sexe,
Pertot veuen xones i pililes,
Quan parle de bolets i d’anguiles, 
En tots els referents veuen nexe!

També em passà això amb el figatell!
Però en aquesta gaia ciència
Sabeu que ens cal molta paciència,
Perquè qui clava el dit va a la d’ell!

Cert és que ella també va a la d’ella...
Y si habláramos en castellano,
No riméis lo animal con lo humano,
Que a tots s’encomana la lladella!

Per cert, tocarà un any fer paella!
Enguany la caldereta de xai
Ha anat bé; ha estat cool, ha estat guay!
Què us diré? Preferisc la graella!

I una bona brasa i un morter!
I fent la mà a bon ritme amb el boix,
Fer rimar l’all i l’oli com Foix,
Però les xulles són de corder!

Les heu vistes de xai o de be?
Sabeu que les xulles de corder
Demanen un bon meló d’Alger!,
Però enguany l’acabem amb cafè!

És obra potser de Llucifer!
De síndria, fesol i mongeta...
Fixeu-vos que una xulla ben feta,
També agrada al jueu i al berber!

De Déu, ens fotem també l’Anyell!
Redéu! M’he clavat en un merder!
Que jo crec en el Xai vertader!
Parla el meu estómac! No el cervell!

I quan fem la crema catalana,
La de la lletuga o l’encisam,
Recordarem el xai d’Abraham
Pres, en aquesta ciutat romana!

Fou un c’Anníbal qui es foté Arse!
Nosaltres ens hem fotut el xai!
No fem mal amb un gaudi tan gai!
El problema, però, serà alçar-se!

Evidentment, preferim el xai
calent! Que anar chingant per Xangai!
Que és l’amor sacrifici de l’ego!...
Ciao, ciao, xai! Ciao, borrego!


Lluís Roda
15 de maig de 2015