dimarts, 16 de juny de 2015

Han mort el xai o Reunió de pastors, novel·la morta


Fede Cortés llegint el seu text al Xai literari celebrat a Sagunt


La invitació per a "el xai literari" els la va enviar el Mompó. Feia temps que no anaven a aquelles trobades, concretament des de la "cassola literària" i els va fer gràcia.
"Que coi és un xai?", es preguntaren els detectius falsetans, però. Era la mateixa pregunta que s'havien fet amb la cassola. O necessitaven formació gastronòmica urgent o no sabien treure prou rendiment a la viquipèdia, pensà el Jota Efa.
Sigui com sigui, estaven ben satisfets: enguany no es pretenia pas contractar els seus serveis d’investigació sinó que se'ls demanava la seva participació literària.
"Haurem de demanar que és això del xai, abans d'anar-hi", s'apuntaren mentalment. Però no hi van pensar més i el dia dels fets van arribar amb les mans a la butxaca, sense haver escrit res. L'únic que portaven era la gana.
"Han matat el xai!", exclamà el Mompó, esverat, només veure'ls. "Lo Xavi?", contestaren ells sense acabar-ho d'entendre. "Xavi què? Xavi Aliaga?", preguntaren, davant la còlera creixent del Mompó, que no sabia si aquell parell eren babaus o sords.
"El Xai, el xai!" cridaren tots els escriptors, histèrics. "Que se l'han endut!".
Mai en tota la història d'aquelles trobades havia passat que els robessin el dinar. Perquè això dels escrits estava bé per fer una sobretaula distreta, però l'important era precisament la taula, el menjar. Com coi s'ho farien ara?
Els Johnson es feren càrrec ràpidament de la situació. Decidiren entrar a preguntar a la cuina. El xef els contestà que el xai ja havia sortit de la cuina feia estona. De fet havien vingut els mateixos escriptors a buscar-lo, com si no es poguessin esperar més. Recordava perfectament què li havien dit: "Cómo está lo de la comida literaria?"
"En castellà ho han dit? Segur que son la Asociación de Escritores Castellanos Católicos!", assegurà la Núria Cadenes. Es veu que per tocar els dallonses havien organitzat el mateix dia i a la mateixa hora una trobada amb el nom de "cordero literario". No se'ls veia la llauna ni res!
Els Johnson van arrencar el 4L i van sortir del restaurant sense cap rumb concret seguits d'una llarga filera de cotxes plens de gent que semblaven haver perdut l'elegància innata que se'ls suposava en l'ús del lèxic. Que només renegaven, vaja!
Confiant del flat del Jota, que en realitat no sabia ben bé quin rastre havia d'ensumar, feren cap als afores de Sagunt, a un terreny amb una casa a mig construir on la colla de suposats "escritores castellanos católicos" intentaven sacrificar un animal que ja estava mort i cuinat.
"Què collons foten?", preguntà algú, pensant que estava davant d'una colla de guillats —a més de castellans i catòlics. "A salvar el xai!", cridà algú altre, com si fos un ser viu que s'havia de rescatar. El sentit comú a aquella hora ja havia desaparegut sota els soroll dels budells de tota la colla d'escriptors famolencs. Els Johnson es van encongir d'espatlles i van seguir els altres que, armats amb llapissos, estilogràfiques i bolígrafs de punta fina, s'abraonaren contra els "escritores" reunits entorn de l'ara de sacrifici plantada al mig de l'esplanada. Abans que ningú no es fes mal, els Johnson aconseguiren arribar al xai, carregar-se'l a l'espatlla i ficar-lo dins el 4L. "Cap al restaurant!", cridaren i la frase aconseguí deslliurar els escriptors valencians del seu encegament i sumir els "escritores castellanos" en un estat de perplexitat que el deixà paralitzats.
Per fi, de nou al restaurant, els escriptors de la trobada s'entaforaren al menjador privat on els havien assignat, l'animal cuit estirat sobre la taula, més com un company malalt a qui honoraven que no pas una bèstia a qui s'havien de menjar. "Coi, si això és corder!", va exclamar el Jota Efa.  Acabaven de reconèixer quin era l'animal concret que s'anaven a menjar. "Ves que és fàcil dir-li corder i li foten a dir xai", remugà el Jota.
"També en diuen bé, borrec, anyell,...", explicà el Manel Alonso en el paper de mestre. "És el lletó de l'ovella fecundada pel mardà; perquè el moltó seria el mascle castrat."
            "Era!", va saltar algú després de fer un rot discret. Efectivament, el xai, que resulta que no és altra cosa que corder, ja no era ni xai ni corder ni res. I ara venia la lectura de les composicions literaris.
"I justament aquest és el nostre escrit", digueren els Johnson.
Fi.

 

Johnson & Johnson, detectius

Post Scriptum:
Tot i que el corder ja estava mort, els "escritores castellanos católicos" el volien utilitzar com l'anyell de Déu. En realitat no van arribar a consumar el sacrifici per demanar inspiració a les musses. Per tant: caurà la maledicció de la novel·la morta. El proper any no es publicarà cap novel·la en castellà a València.
Aprofiteu-ho.