En
l'aperitiu - croquetes de galera -
em
quede mirant-te als ulls,
vençut
i oblidat,
acaricie
la teua pell,
que
va adquirir amb els anys la forma i el color dels somnis.
En
el primer plat - crema de llagostins de Vinaròs, crancs i rap -
la
teua veu harmoniosa, joiosa, de llum i ombra,
les
teues càlides paraules em cauen per la cara i el pit,
s'enreden
en els meus dits,
i
el teu cabell que flaireja a capvespre i ginesta,
a
gesmils amb lluernes dins,
arreplega
els meus missatges,
que
parlen
del
perfum enervant de tarongina,
del
silenci dels teus pits,
del
ritme alegre de jazz marcat per les teues cames.
En
meitat del dinar - polp sobre mousse de patata en allioli,
all
i pebre d'escrita, llagostins i carxofa de Benicarló -
arreplegue
en els meus ulls interiors
l’espurneig
fruiter del teu somriure,
segueix
la teua veu esmaltada de timidesa i gotes de rosada,
de
taronger i nit,
la
teua dolçor diluïda en silenci.
En
els postres - coulant de xocolata -
travesse,
amb audàcia i timidesa,
el
semàfor roig dels teus llavis.
Arriba
el cafè,
i
amb ell,
els
paràmetres de la meua vida:
tindre't,
perdre't,
novament
trobar-te,
per
a tindre't i...perdre't.
Eusebi
Morales
Vinaròs,
7 de maig 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada