Aquest dia de maig
em plau de sortir a la finestra,
al carrer Major,
no em vull l’il·lustrat,
ni l’advocat, ni el bibliotecari, ni el mestre,
sinó un home d’Oliva,
sense reserves,
sense deixar d’assumir res:
la joia i el dolor,
el goig quotidià del sexe, la taula i els llibres.
En Plàcido Veranio, son pare era maulet,
li pregunte: vostè de quina terra és?
Escolte senyor, de terra en tinc sols una
i si vull ser estranger
no més em val la lluna.
Els doctors de la Santa Inquisició
tenien ganes d’ajustar-me comptes,
i, quina llàstima !. al nostre País
encara hi ha gent que com ells,
prefereixen la immobilitat
i s’aferren als estrictes dogmes dels botiflers.
Escolte senyor, el pensament hermètic
que alena el meu somni és tornar i retornar
al meu poble d’Oliva fins que la vida acabe
o les velles lluernes il·luminen la nit.
I, ara, em disculparà senyor,
anem a obeir a Déu i menjar un figatell
que ha cuinat Margarida amb molta cura i estima
per aquests cavallers que ens fan creure en el
crit,
i restableixen les lletres de la nostra llengua
pels carrers.
Aquest dia de maig
no oblidem el teu nom – Gregori –
perquè nosaltres patim el teu somni,
i la mateixa malaltia.
Oliva, 24 de maig de
2014.
Eusebi Morales
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada