Manel Alonso recitant el seu poema del Figatell literari a oliva
Amics, Amigues,
amb el cor en la mà
vos he de confessar
que m’enyore,
que recorde amb una certa nostàlgia
quan m’asseia
i assaboria les mateixes menges
que els meus companys de taula.
Sóc un humil escriptor de l’Horta,
ple de dèries i alguna que altra misèria
i a qui se li resistixen els alexandrins.
Sóc un home de barra,
de bona barra de pa
i d’ampla barra de bar
per on naveguen com en un oceà
platerets i gots amb delícies i ambrosies.
Sóc un herbívor rondinaire
que es veu empés a compartir
pessebre amb una colla
heterogènia i heterodoxa de carnívors
i algun que altre aprenent de crític literari.
Vos he vist hui, com abans vos havia vist,
davant de la cassola xativenca
o de l’arròs amb bolets i carn de la vall blanca,
gaudir davant del figatell saforenc,
ancestre mediterrani de l’hamburguesa,
i m’he sentit tocat per l’enyorança
i vos he de confessar ara que esteu sadollats
que no em sabria gens greu
tornar un dia al port de Catarroja
per assaborir un bon plat d’allipebre,
però disculpeu-me si estic pixant fora de test o
potser de text.
Manel Alonso i Català
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada