dimecres, 11 de juny del 2014

DESTRELLATATS I ENFIGATELLATS

Josep Mir llegint el seu poema a Oliva durant el Figatell literari de 2014



DESTRELLATATS  I  ENFIGATELLATS
(en lloa al nostre patró sant Masshihà de Codolades)

                                                                                  “Figatells a codolells,
                                                                                                              tot és p’a ells.”
                                                                                                                              Miret de Mislata

Del magre i del fetge pagat,
de sant Martí ben pregat,
que ens faça matar el bacó
que tots portem a sarró.

Mandonguilla secreta                                                Adobament misteròs*
que has estat ben treta:                                              a l’amagatall reclòs:
cristiana moreria,                                                       d’espècies callades
complexa apostasia                                                    les mans afanyades.
(difícil aporia).
                                                                       Del magre i del fetge pagat,
Pastada, aixafada,                                          de sant Martí ben pregat,
sense cansalada,                                            que ens faça matar el bacó               
a les graelles torrada                                     que tots portem al sarró.
i, com sant Llorenç, girada.                          
                                                          
A roda parada,
                                                           la boquera ensalivada:
                                                           mengívols delers
                                                           o d’aquells glops vers
                                                           a taula de faig:
                                                           amiga del raig
                                                           d’ampolla o barral,
                                                           de la bóta o a poal.

I tu, acètica, agrenca,                                                
per fora roenta,                                                         
però per dins tota tova:                                             
el cor se m’estova.
De bona mamella,
mascle i femella.

Fellonia porca,
de la terra eixorca.

Bogeria de truja,
que caiga la pluja.
Del magre i del fetge pagat,
de sant Martí ben pregat,
que ens faça matar el bacó
que tots portem al sarró.


Mir Mirot i També de Soternes 
Mislata, 8 de maig de 2014