Roser Furió recitant el seu poema dedicat al Figatell a Oliva, maig de 2014
El
vaig provar a la Taverna de la Serp,
pujant
al Castell de Sagunt
una
nit calorosa.
Entre
pedres i música,
poemes,
bons amics i millor gana.
Em va
seduir el nom,
el
sabor, l’olor a herbes
i
aquella ceba caramel·litzada
que adornava
tot el plat.
Les
llesques de pa, llamineres,
sucaven
amb plaer i jo gaudia
d’aquella
festa dels sentits.
La
vista, el tacte i l’olfacte ballaven
la
dansa de la golosia
i el
salivar del gorg del gust
es
disposava a assaborir
aquella
mandonguilla gran
feta
de fetge, llomello i un pessic de bacó.
El
polsim d’herbes regalava la passió
i els
regalims saborosos la sensualitat al mot.
La
llengua s’omplia de rierols
desitjosos
d’activar les papil·les regades pel vi
que, a
poc a poc, envaïen la boca
de
plaer i perfums.
Jo
gratament seguia el ritual
d’acabar-me
amb delit
aquell
olorós FIGATELL.
Roser Furió. Maig 2014
1 comentari:
La figuera i el tell dos arbres olorosos de la vida, cadascú en la seua geografía dels sentits!!!
Publica un comentari a l'entrada