Lluís Alpera al Figatell literari a Oliva
Feia anys i paranys que no
m’endinsava pels amagatalls de la xafarderia literària. Almenys, dins el nivell
de lletra impresa. O em fareu pensar que tota la lírica que he publicat és pura
xafarderia? Siga com siga, el fet de retrobar-nos aquesta jornada, a la Ciutat
d’Oliva, sota els auspicis del Figatell literari esdevé, per a mi, tota una passada.
D’alguna manera m’he embadalit anteriorment
davant anguiles, bolets i cassoles al forn, aquestes darreres per les delícies
infantils quan te les feia la mare al Cabanyal en aquella miserable postguerra
de fam i d’opressions. Però, ara, davant el Figatell literari no sé com collons
reaccionar. Mai no l’havia sentit ni tan
sols dins els meus doctes diccionaris que acostumen a donar-te la clau de
gairebé tot.
Retornant al Cabanyal de la infància,
i amb una complaença bastant bròfega, a l’ús entre xiquets de barri, déiem
sovint allò de “la figa de ta tia” i, potser alguna vegada, “la figa d’ell”,
amb un sentit pejoratiu i òbviament equívoc per a l’època. Però heus aquí que
la dental sonora, com diem els fonetistes, esdevé sorda i de sobte ens apareix,
miracle dels miracles, l’esmentat Figatell literari, reivindicant la cultura
popular i tradicional de La Safor d’embotits de fetge i carn magra de porc –una
“mini hamburguesa” – enfront dels globalitzadors imperis nordamericans de les
hamburgueses.
En definitiva: em sap greu no cantar
cap glossa lírica aquesta jornada al Figatell, veritable patrimoni cultural
d’Oliva que mereix totes les devocions gastronòmiques de la seua gent i
comarca. Visca, per tant, el Figatell literari!!
LLUÍS ALPERA
Oliva,
24 de maig de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada