dimecres, 22 de març del 2017

Record d’una antologia d’ Ausiàs


Cada llibre té una història,
el camí callat d’una vida
abans que els fulls comencen a obrir-se,
a estripar-se en silenci.
Vola el fil lector entre les pàgines
en aquella fira de l’Ermita.
Els llibres escampats, encara intactes,
Ausiàs entre molts a punt de moure.
Els versos a grapats vagament pressentits,
difícils, destres,
com l’oferiment dels arrels primigenis.
Els versos mastegats per antics savis...
Així com cell qui es veu prop de la mort
i demana un plat de llagostins amb ceba
entre desigs que arriben de la terra,
de la pell encara no resolta en somni,
de la nuesa nocturna i blanca.
Els versos que van caient entre fulls...
E veu lo loch on es pot restaurar
e no. y ateny, Vinaròs lluny
tot quedant sol en mans verges.
Camina el llibre vell, en poques mans,
el paper groc, els versos lliures,
tot esperant la decisió última.
Però, mai no acaba el llibre...
Desesperat de mos desigs complir
versos aguaiten de ports invictes.
Apareix finalment entre mig
un llagostí abissal, salat i íntim:
sucada eterna en el silenci dels dies. 

 F. Mezquita Broch