Cada llibre té una
història,
el camí callat
d’una vida
abans que els fulls
comencen a obrir-se,
a estripar-se en
silenci.
Vola el fil lector
entre les pàgines
en aquella fira de
l’Ermita.
Els llibres
escampats, encara intactes,
Ausiàs entre molts
a punt de moure.
Els versos a
grapats vagament pressentits,
difícils, destres,
com l’oferiment
dels arrels primigenis.
Els versos mastegats
per antics savis...
Així com cell
qui es veu prop de la mort
i demana un plat
de llagostins amb ceba
entre desigs que
arriben de la terra,
de la pell encara no
resolta en somni,
de la nuesa nocturna
i blanca.
Els versos que van
caient entre fulls...
E veu lo loch on
es pot restaurar
e no. y ateny,
Vinaròs lluny
tot quedant sol en
mans verges.
Camina el llibre
vell, en poques mans,
el paper groc, els
versos lliures,
tot esperant la
decisió última.
Però, mai no acaba
el llibre...
Desesperat de mos
desigs complir
versos aguaiten de
ports invictes.
Apareix finalment
entre mig
un llagostí
abissal, salat i íntim:
sucada eterna en el
silenci dels dies.
F. Mezquita Broch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada